-  Cabra del Camp és un poble mil·lenari. La primera referència documental és del 980, quan Borell II, comte de Barcelona, donà el castell de Cabra i el seu terme a Ervigi, la seva muller Almentruda i el seu fill Guifré.

-  L'antic castell de Cabra, un dels més antics de l'entorn, va ser assetjat per Al-Mansur l'any 985 en ser considerat un dels castells més avançats de la Marca. Posteriorment, fins el 1160, el castell i el terme van pertànyer al monestir de Santa Maria i San Martino d'Albenga, a l'insula Gallinara, prop de Gènova (Itàlia).

-  De l'antic castell de Cabra se'n coneix la seva ubicació sota el Coll de Cabra a la partida del Castelltallat, però com que el poble va canviar la seva ubicació el 1194 per ordre del rei, hom creu que es van aprofitar les pedres per bastir el nou assentament.

-  Al terme, habitat des de molt antic, s'han trobat restes de moltes èpoques prehistòriques, i també ibèriques i romanes.

-  El poble de Fontscaldetes, avui deshabitat, havia estat una de les granges del monestir de Santes Creus. També a la partida de Conill hi havia hagut una altra de les granges d'aquest monestir cistercenc.

-  Les relacions de Cabra amb els monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona va ser llarga i tortuosa. Un monjo de Santes Creus nascut a Cabra, Jaume Gener, va ser un dels lul·listes més importants del segle XV. Josep Queralt fou l'abat número 96 de Poblet (1826-1831). Tot i que s'ha dit que hi havia una abadessa de Vallbona que era de Cabra, recentment s'ha descobert que no és veritat. Tot i amb això, Cabra, amb la seva condició de vila reial, i el monestir de Vallbona van estar vinculats en èpoques passades.