La vila fou un avançament del Comtat de Barcelona (enfront de les muntanyes de Prades), en la reconquesta de la Catalunya meridional.

El castell de Cabra és esmentat ja l'any 980, en la cessió que en féu Borrell II a la seva muller Ervigi i al seu fill. Fou destruït junt amb el poblat durant les ràtzies sarraïnes del final del segle X. Al segle XI el terme fou adquirit pel monestir genovès de Sant Martino d'Albenga. El 1160 passà en part al comte de Barcelona i aviat es formà novament un nucli de població que estigué emmurallat.

L'any 1194, el rei Alfons I impulsà un canvi d'ubicació del poble i li otorgà carta de població. El trasllat donà origen a l'actual nucli de població.